Irene Realle

“Mar, arrossega’m la vida i torna-me-la polida per a poder-la abraçar”

Allò que un dia fou casa, ara és rastre; un cos erosionat, arrodonit pel temps i pel moviment incessant de les onades. El ciment abraça encara cinc antics maons, memòria material del territori mediterrani català, ara transformats en una forma suau, gairebé orgànica.

En la seva superfície s’endevina el poema: “Mar, arrossega’m la vida i torna-me-la polida per a poder-la abraçar”. On el gest d’abandonar-se al trencament i a la pèrdua fa que sigui el mateix mar qui, amb la seva insistència, retorni una nova manera de viure.

La peça s’instal·la de nou al poble, a la vista de tothom, com un retorn i una ofrena. La ruïna, desplaçada i transformada, es reintegra a l’espai públic de La Selva de Mar, portant amb ella les capes del passat històric del poble.

Aquí, el passat no és ferida, bretxa o llosa, sinó matèria treballada; erosionada, reflexiva i reconfigurada. Una memòria que ha perdut les arestes per esdevenir superfície d’acollida. Entenent el passat com una part integral de les estructures, ara, la ruïna deixa de ser resta per esdevenir presència; una forma que després del desgast torna a oferir-se, ara rodona i polida per ser abraçada de nou.

Biografia: Irene Realle —Irene Molina—, Barcelona, 2000. Treballa amb la immaterialitat de la memòria. El seu vincle creatiu arrela en la relació directa entre poètica i identitat, generant imaginaris sensibles mitjançant l’evocació d’allò absent.

El seu llenguatge artístic transita la multidisciplinarietat, incloent-hi instal·lació, escultura, fotografia i prosa. La seva pràctica entén la fragilitat no com a límit, sinó com a eina de lectura, activant una mirada atenta cap a la intimitat, on la vulnerabilitat adquireix forma.

Contacte: @irenerealle · irenerealle00@gmail.com

Pilar Pineda · Pinpinela

La dona del mar

Cos en transformació entre humà i marí, construït amb materials recuperats i elements del mar que evoquen memòria, residu i mutació.

Biografia: Dissenyadora tèxtil, vinculada al món dels teixits, els fils i les matèries.

M’agrada experimentar dia a dia dins aquest univers de forma i color. Deixo anar la imaginació buscant un llenguatge propi a través del color, les taques, els volums, les textures i els gestos, per expressar emocions, realitats i somnis.

“Pintar em fa feliç.”

Contacte: pilar@pineda.cat · pinpinela.art · www.pilarpineda.net

Ares

Nàufraga

Peça de fusta recuperada a la platja Tamariua. Travessada per una esquerda llarga i on el temps ha deixat empremta.

Al seu interior, revelat per l’esquerda, s’hi diposita el daurat que segueix el traç del trencament i l’habita, transformant la fragilitat en resplendor, i el gest en acte de cura.

Biografia: Escultor amb una trajectòria arrelada en l’experiència, treballa materials com el ferro, la fosa o la fusta, revelant-ne formes on l’exterior envolta i resisteix i l’interior esdevé un lloc de llum i transformació.

Contacte: @escultura_arex

Laia Vaquer

Arribada de posidònia

Peça realitzada amb troncs trobats a la platja i restes de teixits.

L’arribada de posidònia és el terme que s’utilitza per descriure l’acumulació de restes de plantes marines que l’onatge diposita a la riba. Així com també hi trobem restes de plantes a les ribes dels rius.

Biografia: Llicenciada en Belles Arts i màster en Creació Artística per la UB.

Utilitza la pròpia experiència orgànica del seu cos com a impuls creador. El propi procés la porta a provocar situacions en les quals experimenta amb el seu propi cos, col·locant-lo en relació amb espais i materials externs i plantejant preguntes sobre l’aparició i la desaparició d’allò corporal i/o corpori.

Documenta les seves accions amb fotografies, vídeos i instal·lacions. En aquest cas s’ha centrat més en una peça gairebé escultòrica on es fa palès el seu treball multidisciplinar que reuneix una imatge molt personal, reflexionant sobre el jo, l’espai i el temps en què viu.

Molt present a l’escena aragonesa, on va guanyar nombroses beques i premis, entre els quals cal destacar dues beques per a joves creadors en arts plàstiques i visuals d’Aragó, el 1r Premi “Muestra de Arte joven de Aragón” i el 2n Premi Concurs d’Arts Plàstiques de la Universitat de Saragossa.

Des del 2007 ha realitzat més d’una cinquantena d’exposicions individuals i col·lectives a l’Aragó, Galícia, Barcelona, Girona, València i Itàlia —Forlì, Fusignano i Gènova.

Contacte: Laiava.blogspot.com · laiavaquer@gmail.com

Elena Miró

Victòria

Es tracta d’un volum femení inspirat en la Victòria de Samotràcia. Podríem dir que és una escultura de construcció, tal com estan disposats els elements que la componen.

Els materials emprats són troncs de la mar i ferro. Materials que han estat font d’inspiració i conceptualització de l’obra.

Biografia: Llicenciada en Belles Arts. Domina els treballs en pedra i la pintura. Tècniques que sovint mescla donant una forma molt personal als seus treballs.

Contacte: @azulesculpido

Assumpta Planas Portell

Metamorfosi

Instal·lació artística que es distribueix en una intervenció aèria que connecta el sòl amb l’arbre, l’altra que sura sobre l’aigua del rentador, la que reposa a la llosa i la que penja del pont de la riera seguint el curs de l’aigua. Aigua estancada, aigua que nodreix i aigua que corre.

Biografia: Artista i docent. Tant la creació com la docència són vies de constant recerca i experimentació per materialitzar idees on l’art esdevé una eina de transformació personal.

La seva formació en Belles Arts i en Història de l’Art configuren una trajectòria on la plàstica és una via de reflexió. Ha participat en festivals com Tramuntanart i La Ruta de l’Art, i en exposicions com Fundació Valvi 2022, Casa de la Cultura de Girona 2024 i El Trull 2025.

Treballa com a docent en un batxillerat artístic, on impulsa projectes amb incidència fora del centre, especialment en forma d’instal·lacions i exposicions. Paral·lelament, desenvolupa projectes personals en què investiga i experimenta amb teles reutilitzades —com llençols—, enteses com a elements vinculats a allò quotidià.

Ha incorporat el vermell com a símbol de vida, energia i connexió, mitjançant teles i fils combinats amb altres materials, sovint elements naturals. La natura és una línia recurrent, sempre present i imprescindible, que pren un sentit espiritual i profund, explorada sovint des del dibuix com a eina d’interiorització i aproximació.

Treballa entre Girona i La Selva de Mar, on té l’estudi i recull materials naturals que configuren les seves peces. La instal·lació és central en la seva pràctica, ja que li permet establir un diàleg directe amb l’espai.

Així, la participació al Tramuntanart, per exemple, esdevé essencial per a la recerca de la relació entre la matèria i el paisatge, i en aquest cas amb l’aigua, element també essencial en la seva obra.

Contacte: @fil_d_ariadna · assumptap73@gmail.com