La Font dels Lledoners és un dels racons més emblemàtics de la població. Antigament, havia estat un abeurador per al bestiar.
A més, és famosa perquè forma part, juntament amb altres aspectes del poble i de la rodalia de la Selva de Mar, del paisatge poètic de Tomàs Garcés, escriptor arrelat a aquesta població des de la seva joventut.
Rep aquest nom pels tres lledoners centenaris que hi havien sobre la font, inclús potser mil·lenaris, i tenien una soca tan gruixuda que no podien abraçar-la tres homes junts. Desgraciadament no van resistir la persistent tramuntanada que assotà el país el desembre de l’any 1931. Encara queda un gran lledoner davant de la font però no tan vell ni de la talla dels desapareguts.
Avui ocupen el lloc dels vells lledoners tres plàtans corpulents amb una 50 d’anys que tenen una alçària de més de vint metres. La seva ombra fa que sigui un indret ideal per refrescar-se.
L’aigua mineralitzada és molt apreciada pels qui la proven, fins al punt que molts residents de Barcelona amb casa al poble venen a omplir garrafes per endur-se-la.
Un adagi popular diu:
“De la Font dels Lledoners
el record no es fon mai més!”